Archivos

50 anys de biblioteques públiques a Santa Coloma

11/03/2018

Chema Corral

El 12 de març de 1968, quan Santa Coloma tenia al voltant de 90.000 habitants i encara no li havien atorgat el títol de ciutat, les autoritats de la Diputació i de l’Ajuntament van inaugurar la Biblioteca Popular Ferran Valls i Taberner al carrer Sant Carles, on avui s’ubica l’aparcament de la plaça de la Vila.

El nom que li van posar a la biblioteca va ser el d’un afecte al règim franquista. Ferran Valls i Taberner (1888-1942) formava part d’una família d’empresaris, on el seu germà Lluís va dirigir el Banc Popular durant dècades, però ell va seguir el camí de la història medievalista, el dret i la política. Va militar a la Lliga Catalana i va ser elegit diputat al Parlament i a Madrid. A principis de la República refusa el pensament de Prat de la Riba, el sufragi universal, la democràcia parlamentària i el catalanisme. Amb el cop d’estat de 1936, fuig a Roma i passa a la zona controlada per Franco. Finalitzada la guerra torna a Barcelona on exercirà responsabilitats en el món cultural i acadèmic.

En aquests darrers 50 anys, el nostre municipi ha fet un gran pas endavant en equipaments bibliotecaris i en promoció de la lectura. Aquella biblioteca de 200 m² i l’antiga de Singuerlín (1), eren totalment insuficients per una població que va créixer exponencialment fins als 143.232 habitants el 1977. Des de 1979, amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, es van impulsar polítiques per transformar el suburbi en ciutat. En el camp de la cultura, l’any 1987 ja s’havien posat les bases del projecte museístic, l’Escola de Música estava en funcionament, la normalització lingüística s’abordava amb fermesa i la recuperació de les festes populars i tradicionals era un fet. Ara bé, el gran dèficit cultural de Santa Coloma era la manca d’equipaments.

Per abordar aquest tema l’Ajuntament va organitzar unes Jornades de Cultura l’any 1988, a les quals van participar les entitats i els agents culturals de la ciutat. La conclusió d’aquests debats va ser el disseny d’un Pla d’Equipaments Culturals (PEC), que posteriorment aprovaria l’Ajuntament, i que contemplava la creació d’una Biblioteca Central (BC) (2). Es proposava la seva ubicació a la zona posterior dels Jardins de Can Sisteré i s’introduïa el concepte de Xarxa de Biblioteques al dir “I tot, amb un suport d’infraestructura informàtic que a l’hora connecti amb les diferents “Sales de lectura” locals i amb la xarxa de la Diputació”.

El Ple municipal del 19 de març de 1991 aprova el Projecte Bàsic i d’Execució de la BC i la Comissió de Govern de 3 de juny adjudica les obres de la primera fase per valor de 94 milions de pessetes. La posada en marxa de la BC el 1995 va significar un salt qualitatiu respecte al concepte de biblioteca tradicional i que la ciutat disposés, per fi, d’un equipament idoni per desenvolupar polítiques de promoció del llibre i de foment de la lectura.

La consolidació d’aquest salt es farà amb la construcció de 3 noves biblioteques que configuren la Xarxa actual i amb l’especialització de cada una d’elles: La BC en temes de Solidaritat i Cooperació, Can Peixauet en interculturalitat (2001), Singuerlín-Salvador Cabré en cinema (2010) i el 2014, Fondo en gastronomia.
Segons la Memòria de 2016, les biblioteques colomenques tenen 54.578 usuaris, el 46,7% de la població. Amb dades de 2015, les quatre biblioteques disposaven d’un fons documental de 225.263 unitats i havien rebut 435.803 visites, el que significa unes 1.600 al dia. Crec que són uns bons números que ens permeten afirmar que el món del llibre i la lectura tenen bona salut a la nostra ciutat.

Especialitzar les biblioteques i considerar-les equipaments culturals centrals i de proximitat ha permès que puguin desenvolupar una intensa activitat cultural, més enllà de la promoció de la lectura. Aquest model, que se sembla al danès pel paper generador d’acció cultural que la biblioteca fa en el territori, té les seves arrels en les Jornades de Cultura de 1988, però ha estat possible gràcies a la gestió de les institucions públiques, a les accions dels agents cívics i a la tasca dels treballadors i treballadores de les biblioteques colomenques, entre els quals cal destacar dues directores que han fet una labor rellevant durant molts anys: la Mercè Penalba i la Maria Font, ambdues ja jubilades.

1.- L’antiga biblioteca de Singuerlín es va posar en marxa el 1974, a l’Av Francesc Macià 132. Va tancar el 2010 amb la posada en marxa de l’actual biblioteca.
2.- Aprovat per l’Ajuntament, mitjançant el Consell de Planificació Sòcio-cultural del 26 de gener de 1989.