Archivos

Anar fent República

13/04/2018

Chema Corral (Opinió)

Estem commemorant el 87 aniversari de la proclamació de la Segona República. Aquesta data ha estat la referència reivindicativa dels valors republicans durant la nit franquista i durant aquests darrers 42 anys d’una monarquia no legitimada per un referèndum. És, doncs, una bona ocasió per reflexionar sobre valors i sobre l’avanç o retrocés de l’alternativa republicana, a Catalunya i a l’estat espanyol, en uns moments convulsos i complicats.

Un acte en favor de la República a la plaça de la Vila (Arxiu).

Els valors republicans es fonamenten en la llibertat, la justícia, la pluralitat i la democràcia, tot posant els interessos de la col·lectivitat i les transformacions socials en primer terme.

Després del breu període de la Primera República (1873-1874), aquests principis es van posar a la pràctica durant el període 1931-1939. Aquestes experiències republicanes no només van significar la substitució del model d’estat i el reconeixement de les llibertats individuals i col·lectives, sinó que el canvi de monarquia a república va portar també un canvi de polítiques econòmiques i socials, tot abordant de forma progressista, i al servei de les classes populars, temes com la reforma agrària, la millora de la situació laboral dels treballadors, les reformes en l’educació primària i la instauració del vot de les dones, entre altres qüestions.

Catalunya va estar a primera línia el 1931 i, una vegada coneguda la derrota de les candidatures monàrquiques, immediatament, Francesc Macià proclama el 14 d’abril, des del balcó del Palau de la Generalitat, la “República Catalana dins d’una federació de Repúbliques ibèriques”. Hores després, Alcalá Zamora farà la proclamació de la 2a República, tot obrint-se un procés negociador que portarà Catalunya a viure els anys de més autonomia política i administrativa des de 1714, amb l’Estatut de 1932.

Ara, Catalunya també està en primera línia. El moviment sobiranista ha estat la resposta a una interpretació dretana i preconstitucional d’una Constitució ja superada, que va néixer amb serioses deficiències a causa del fracàs de la ruptura democràtica i la imposició de la reforma pactada, i que és utilitzada com a coartada per retallar llibertats i drets, tant socials com individuals. Aquesta involució s’està donant a tot l’estat, però s’ha sentit especialment a Catalunya amb l’atac a l’Estatut de 2006, amb les polítiques recentralitzadores i d’ofegament econòmic i amb la negativa a negociar una consulta perquè el poble català decideixi el seu futur.

No és motiu d’aquest article analitzar la gènesi, el desenvolupament i la situació actual de Catalunya, que ja he tractat en diversos articles , però sí que vull veure com la qualitat democràtica baixa a cotes insospitades i com la monarquia dóna suport a aquesta involució.

L’estat espanyol ha abordat la crisi catalana des de la repressió policial i judicial, amb l’objectiu d’escapçar el moviment sobiranista i avortar la constitució de la República Catalana. Les actuacions judicials que s’estan donant aquests darrers mesos demostren la manca de separació de poders i la supeditació de la justícia al govern de Rajoy. Només dos exemples. Primer, es pot estar d’acord, o no, a aixecar les barreres d’uns peatges o tallar autopistes, però donar-los el tractament de terrorisme traspassa les interpretacions jurídiques per aplicar un totalitarisme arbitrari que xoca frontalment amb un estat de dret.

Segon, aplicar el delicte de rebel·lió als membres d’un govern elegit democràticament, que convoca un referèndum acordat per la majoria del Parlament i accepta el seu resultat, tot i la prohibició del TC, és delirant, perquè no hi ha força armada que actuï per imposar la Llei de Transitorietat que donaria pas a començar a implementar la República Catalana. Estem davant d’una baixa qualitat democràtica que es generalitza dia a dia, perquè et poden portar a l’Audiència Nacional per posar una pancarta a la teva balconada criticant la policia o ficar-te tres anys de presó per fer una cançó contrària a la monarquia.

I el Rei que fa? També dos apunts. En plena conflictivitat a Catalunya, Felip VI dona un missatge per TV de duresa política, de suport a la no negociació i amb un llenguatge corporal agressiu. Aquesta mateixa setmana ha vingut a Barcelona a lliurar els diplomes del curs de l’Escola Judicial i, al seu discurs, va donar suport a la involució democràtica que estem vivint. Tenim una monarquia tacada amb casos de corrupció, còmplice de la repressió que viu Catalunya i sent la cirereta que porta a l’estat espanyol al túnel del temps.

El moviment sobiranista qüestiona l’statu quo existent format per l’IBEX 35, el tripartit nacional espanyolista del PP, Cs i PSOE i la monarquia. Ara bé, aquest moviment ampli, cívic i pacífic no ha agafat cos a la resta de l’estat i això està impedint poder forçar un canvi real que posi en el disparador l’establiment actual. Mentre que a la resta de l’Estat, amb l’excepció d’Euskadi, el suport a la monarquia és alt, a Catalunya mai ha estat tant baix i mai la consigna de “Catalunya no té rei” tan assolida.

Malgrat que la lògica del raonament dóna la raó al moviment sobiranista i, més aviat que tard, els tribunals internacionals deixaran clar la violació dels drets individuals i col·lectius que està patint, no podem bloquejar la situació fins aleshores. Cal formar un govern efectiu per abordar la supressió del 155 i treballar per donar solucions als problemes de la societat catalana. Paral·lelament, cal constituir un Consell de la República Catalana, ubicat a l’exili, per tal de fer una tasca d’internalització dels drets nacionals i socials de Catalunya.

Així continuarem avançant cap a la República Catalana dia a dia i Catalunya seguirà estant, com sempre, en primera línia de la lluita pels valors republicans.