Archivos

El poeta que no volia publicar

07/06/2017

Chema Corral

Hi havia una vegada un poeta que no volia publicar, però que no podia viure sense la literatura. La seva passió era llegir i escriure i, com amb el dilema de l’ou i la gallina, no sabem què és primer per a ell, però per si de cas, llegia i escrivia, escrivia i llegia constantment. Els folis amb poemes anaven amuntegant-se en carpetes i en caixes que, al costat dels llibres que periòdicament comprava, omplien a vessar les estanteries de casa seva.

Sí la seva vida és la literatura i té un desig permanent d’escriure, fins al punt de disposar d’una vasta creació poètica, per què Carlos Quesada, que així es diu el nostre poeta, ha trigat tota una vida a publicar el seu primer poemari? Doncs sí, el nostre poeta va presentar, fa pocs dies, “Liturgias para una sola muerte” (Paralelo Sur) i va aconseguir una exclamació unànime dels seus amics, per fi!!!

Podem trobar algunes respostes a l’interrogant anterior en el pròleg del llibre, on Mateo Rallo sembla apuntar a la manca de vanitat i supèrbia del poeta, “A nadie he conocido…. con mayor indiferencia hacia el aplauso y la sociedad literaria“. Les persones que coneixem en Carlos no podem deixar d’estar més d’acord amb aquesta opinió; ara bé, crec que més enllà d’això també hi ha raons respecte a la creació literària. Darrere hi és la seva convicció de què no tot és publicable, que la literatura que veu la llum ha de tenir nivell; per això Carlos Quesada ha anat repassant i corregint constantment els seus poemes. Hi ha una voluntat perfeccionista del poeta que li ha fet allargar “in eternum” la decisió de publicar.

No podem circumscriure a la producció de poemes el compromís de Carlos amb la literatura. Ni de bon tros. Tot i ser cert que hem gaudit de la seva prosa poètica en diverses revistes, no és menys cert que ha estat en el món del teatre on ha desenvolupat un treball de llarga durada. És des dels anys 80 i en el grup de teatre Lauta, col·lectiu caracteritzat per la seva llarga activitat en fer difusió de la poesia a través de la seva escenificació, que continuem trobant junts Quesada i la poesia. I el trobem com a director, com a responsable de la dramatúrgia i com a autor teatral – recordem “Volveremos a la selva”-.

Carlos va dissenyar els seus muntatges teatrals per fer arribar la literatura a la gent, que va poder gaudir de la seva direcció i dramatúrgia representant obres d’Antonio Machado, Federico García Lorca, Miguel Hernández i un llarg etcètera de grans escriptors. D’entre els aproximadament 80 muntatges que Lauta va posar en escena volia mencionar, per la projecció que va tenir en el món cultural del Barcelonès, “Preludio para la Paz” (1). Tot destacant el paper d’ideòleg de Carlos Quesada a Lauta, cal remarcar el treball col·lectiu dels diferents components del grup al llarg dels anys (2).

Com estem veiem, el nostre poeta, que no volia publicar i que per fi ja ha publicat, té un currículum força extens en el món literari, teatral i cultural. Partint de la universalitat de les seves idees i de l’aprenentatge i admiració vers els grans poetes, Carlos ha aconseguit una important producció literària i una presència destacada com agent cultural a Santa Coloma. És per tot això que la publicació del seu primer poemari no és reflex d’un inici de la cursa sinó una expressió de la seva maduresa.

Dit això, també cal dir que feia temps, massa temps, que la maduresa del poeta havia arribat a cotes suficientment altes com per a compartir els seus poemes amb els amants de les lletres. Com diu Mateo Rallo, al final del pròleg, “Celebremos también el libro …. ni el primero de Carlos Quesada ni el último, sino, por fin, Liturgias para una sola muerte.”

1.- “Preludio para la Paz” va aconseguir el primer premi de la Mostra de Teatre del Casc Antic de Barcelona el 1987. Junt amb poemes de Blas de Otero, Bertold Brecht, Antonio Machado, Blanca Álvarez, Pablo Neruda i Rafael Alberti tenim els textos de Carlos Quesada: “Ya es la hora“, “Preludio para la Paz” i “Cuanta palabra malgastada”. El muntatge va ser gravat en un disc que va ser editat el 1991.
2.- Podem esmentar Petry Jiménez, Pilar Ordóñez, Juan Miguel Díez de Ulzurrun, Sebastián Candado, Rodolfo del Hoyo, Sergio Ferrando o Lídia Montero entre els membres i col·laboradors que Lauta ha tingut en aquesta trentena d’anys.