Archivos

Cents anys amb La Colmena

12/02/2017

Chema Corral

La Colmena està finalitzant la celebració del seu centenari. Va començar el març del 2016 i ha tingut en la Festa del Centenari, “La Colmena al carrer”, i en l’exposició sobre la seva història, que encara podem visitar al Museu Torre Balldovina, les dues activitats més significatives. És altament meritori que una entitat arribi als cent anys fent cooperativisme, esport i cultura transitant per un segle ple de convulsions: dues guerres mundials, una guerra civil, dues dictadures, una d’elles de 40 anys.

Quan es funda la Cooperativa la Colmena (1916) és alcalde de Santa Coloma Llorenç Serra, qui va donar una empenta a les infraestructures, tot portant a casa nostra, entre d’altres, el telèfon i l’enllumenat elèctric. L’any anterior es va obrir al culte l’església major i es va traslladar la Festa Major d’Estiu al primer cap de setmana de setembre. Santa Coloma estava immersa en diverses dinàmiques de canvi que, des de finals del segle XIX, s’obrien camí en aquell poble rural, dues d’elles força importants: la creació d’indústries i l’arribada d’estiuejants. Hi haurà una tercera, la compra de terrenys per part de l’Empresa Nacional de Terres d’Anselm de Riu -fundada el mateix any que la Colmena , per tal de vendre’ls a continuació de forma parcel·lada.

El cooperativisme, com a expressió del moviment obrer, buscava que els treballadors poguessin comprar productes de primera necessitat més barats i disposar d’un espai de trobada, relació i amistat entre ells. Però, a vegades, es creaven cooperatives a iniciativa dels empresaris com una forma de control dels treballadors. La Colmena va ser una cooperativa d’aquest segon tipus, com ho demostra el fet que el Director de Pañolerías Baró, Joan Vilaseca Ascuaciati, fos el tresorer de l’entitat (1). Tesi ratificada per les paraules del president de la Colmena, Andreu Guinart, al butlletí de les Noces d’Or de l’entitat el 1966: “un grupo de entusiastas obreros procedentes de San Feliu de Codines….todos ellos dirigidos por Juan Vilaseca fundaron nuestra cooperativa.”

Tot dóna a entendre que aquesta situació va variar ràpidament, ja que el gener de 1919 hi ha un canvi d’estatuts i de Junta Directiva, que va comportar la sortida del Director de Pañolerías Baró de tot tipus de responsabilitats. Des d’aleshores fins a la guerra civil, la Colmena viu una etapa que podem considerar de consolidació i creixement, tot experimentant un augment en socis, patrimoni, activitats i implicació amb el moviment cooperativista.

L’augment de la població a Santa Coloma i l’absorció d’una altra cooperativa, el Centro Recreativo Familiar el 1925, van facilitar que La Colmena arribés a tenir al voltant de 155 socis l’any 1931. El 1922 l’entitat va comprar el solar del carrer Sant Josep / Rambla Sant Sebastià on va construir el seu històric i emblemàtic local. La vida social i cultural es va desenvolupar amb la creació del Grup Artístic (1923), la Coral i la Rondalla (1928) i el Quadre Escènic (1929). La Colmena va formar part de la Federació de Cooperatives Catalanes i de l’Agrupació Cultural Cooperativista, de la qual el colomenc J. Gironès va ser elegit tresorer el 1928 (2).

La guerra i la postguerra van ser dures per l’entitat. Una dada ho reflexa diàfanament: a la celebració dels 25 anys, el 1941, només van assistir 15 persones. Són anys de resistència primer i de redreçament després. El 1945 torna a funcionar el Quadre Escènic i els anys 50, amb Miquelet Saladrigas al capdavant, l’activitat teatral viu una època daurada. El 1952 es crea la Secció de Billar i el 1947 la Secció Atlètica, que serà objecte d’un altre article donat el seu interès.

Però, després de la resistència i del redreçament, l’entitat entra en crisi. El desenvolupament econòmic del país els anys 60 i 70 va portar nous hàbits socials i culturals. Van aparèixer el cotxe utilitari, la televisió, les sortides els caps de setmana, el terreny a la muntanya o la torre. Tot això va posar en crisi el projecte de la Colmena fins al punt de dissoldre la Coral i el Quadre Escènic i que, a finals dels 70, la seva situació econòmica qüestionés la seva existència.

Però, una altra vegada, la Colmena va resistir i es va tornar a enlairar. Les representacions, assaigs i tallers del retornat Quadre Escènic; el funcionament de les seccions de Billar on es va iniciar Dani Sánchez, quatre vegades campió del món, d’escacs i de la pitch&putt, que és una modalitat del golf, han fet reviure aquesta entitat centenària.

Les activitats de les diferents seccions han estat importants gràcies a les persones, perquè sense elles no hi ha projecte cultural. Però, per a mi, la clau ha estat en el seu patrimoni, en el local social. Amb l’obertura de la Rambla i el PERI de Santa Coloma Vella II la Colmena havia d’abandonar la seva seu de tota la vida i, en el procés cap a un nou local, les 12.500 pessetes invertides el 1922 en la compra del solar de Rambla / Sant Josep li han permès disposar, des del 2014, de la nova seu al carrer Francesc Viñas. Ara, després de salvar totes les turbulències de 100 anys, el projecte cultural i esportiu de la Colmena es presenta ple de futur.

1.- La primera Junta Directiva estava formada per Joan Forcada Costes com a President; Joan Vilaseca Ascuasciati com a Tresorer; Lluís Serra Brossa com a Comptador i Josep Padrós Fargas com a Secretari.

2.- José Manuel Márquez. Aportaciones al estudio de la Cooperativa la Colmena (1916-1933).

Imatges de la inauguració de l’edifici de Francesc Viñas, el 3 de juny del 2014./ Jordi Corachán