Archivos

El riu Besòs és ja una escola de natura

06/12/2013

tomas carrion avatr opinó _optTOMÁS CARRIÓN |

Ja fa uns anys, a la dècada dels 80 del darrer segle, societat civil i administracions progressistes reclamaven la recuperació del riu Besòs. Retorneu-me la vida que m’heu pres era la frase que recorria les ciutats de la Conca del Besòs i que servia d’eslògan en la lluita per eliminar la claveguera a cel obert en la que s’havia convertit aquest riu mediterrani. La vida vegetal i animal va anar desapareixent, durant prop de 50 anys, com a resultat de l’explotació del seu aqüífer, l’ús indiscriminat de la llera per a l’extracció d’àrids destinats a la construcció, l’abocament de residus i, finalment, l’eliminació del bosc de ribera, l’autèntic ecosistema fluvial.

riu besos Ànec collverd  (Anas platyrhynchos)_optEls indicadors biològics de les aigües del Besòs també van desaparèixer. L’acidificació, que arribà a pH similars al lleixiu, determinava que, tan sols, alguns bacteris i virus sobrevisquessin, sense possibilitat que espècies d’invertebrats aquàtics, base de la cadena alimentària, es desenvolupessin.

L’entrada de l’Estat Espanyol a la Unió Europea va canviar, l’any 1986, les perspectives de futur per al Riu Besòs. L’obligació d’complir amb la normativa ambiental en matèria d’aigües residuals va impulsar el desplegament de la xarxa de les estacions depuradores (EDAR) i la consegüent millora de la qualitat del medi hídric, encara que a un ritme molt lent.

Els científics han estudiat l’evolució que, en positiu, ha sofert el Besòs d’ençà que el canvi definitiu arribà l’any 2000. El projecte del Parc Fluvial, finançat per la Unió Europea mitjançant els Fons de Cohesió i impulsat pels Ajuntaments de Santa Coloma, Barcelona i Montcada i Reixach, va permetre l’entrada en funcionament d’un nou sistema de depuració biològica: els aiguamolls artificials o wetlands. Aquests aiguamolls, formats per plantacions de l’espècie de canyís Phragmites communis, s’han convertit en un hàbitat clau per a la fauna resident i migratòria. El paper del riu com a corredor biològic que connecta altres espais naturals com Collserola i Serralada de Marina comença, així, a recuperar-se.

Libèl·lules, ànecs collverd, anguiles i blauets

Els treballs científics que tenen com a objecte el seguiment de la biodiversitat del Besòs són, entre d’altres, la principal font de coneixement. Sabem, així, què està passant en aquest ecosistema tan degradat durant dècades. Però, sens dubte, l’autèntica importància del fenomen radica en el fet que les espècies animals es fan visibles a l’ull humà. Aquest fet canvia, de manera radical, la imatge que moltes persones tenien del riu. Veure libèl·lules sobrevolant la gespa del Parc, ànecs collverd (Anas platyrhynchos) nedant amb les seves cries, anguiles (Anguila anguila) remuntant les aigües o els blauets (Alcedo atthis) pescant alguna de les set espècies de peixos, ens reconcilia amb la natura i ens fa mirar de nou al riu.

riu besos B Blauet 28Alcedo athis29_optRamon Margalef, gran ecòleg aquàtic català, deia que l’home no és només un problema per a si mateix, si no també per la biosfera en la qué li ha tocat viure. La frase, que inclou un missatge del risc derivat de les accions humanes sobre els ecosistemes, pot tenir també una altra lectura: les nostres accions poden contribuir a millorar i recuperar els entorns degradats. En el cas de la millora de la biodiversitat del riu és molt probable que això sigui el que està passant, però la feina no s’ha acabat .

Cada vegada que en un anellament d’aus, realitzat per científics, voluntaris i ornitòlegs aficionats, s’identifica una nova espècie al Besòs (on ja s’han localitzat prop de 200 de diferents) és un èxit col·lectiu, de tota la societat que viu al voltant del mateix. Però com explicàvem abans, l’ecosistema fluvial encara és fràgil i no està totalment recuperat. El bosc de ribera, suport de la majoria d’espècies, només s’insinua en l’aspecte que avui té el Besòs. Queda molta feina per fer i hem de celebrar, per tant, la darrera decisió del Parlament català en referència al manteniment del curs baix del Besòs com a zona sensible ambiental. Això ha estat gràcies a l’esforç polític realitzat des del nostre Ajuntament, coneixedor del fet que, en cas contrari, s’hagués produït un retrocés greu en l’estratègia de recuperació ecològica del riu.

Una escola de natura a cel obert

És conegut que prop de 500.000 persones utilitzen el Parc Fluvial per l’esbarjo fent esport i salut. Ara bé, un dels grans èxits de la millora dels indicadors ambientals del Besòs, és que aquest riu, abans claveguera, s’ha convertit en una gran escola de natura a cel obert. Milers d’alumnes, des dels més petits de les llars d’infants fins als universitaris, el visiten cada any acompanyats dels seus docents. Quan aquells utilitzen per primera vegada uns prismàtics i poden observar un jove de flamenc rosat (Phoenicopterus roseus) o una oreneta cuablanca (Delichon urbica), espècie que torna cada primavera, la sorpresa està servida i la imatge queda retinguda per sempre en la seva memòria.

No és fàcil d’entendre el perquè de la importància de la biodiversitat. Els ecosistemes naturals són xarxes de relacions entre espècies on les interaccions, entre elles, permeten que el conjunt evolucioni cap a l’equilibri. I els ecosistemes en equilibri perduren més en el temps. Les ciutats, ben al contrari, estan lluny de l’equilibri: gasten molta energia, emeten calor, gasos i soroll a l’atmosfera i generen residus, una mostra més de la seva ineficiència. En elles la biodiversitat es baixa i d’aquí la importància del treball per a la recuperació dels ambients degradats.

Després de milers d’anys d’estudi de la natura encara no coneixem més que alguns petits fragments de la importància de la biodiversitat i aquesta és la raó principal per preservar-la i protegir-la amb tots els instruments al nostre abast.

Com si es tractés d’un missatge premonitori, les paraules de Marius Sampere que podem llegir al Parc Fluvial, Viure és provar-ho infinites vegades, semblen adreçades a les espècies vegetals i animals que avui, a poc a poc, tornen a recuperar el riu Besòs. Entre elles, també ho intenta la nostra, l’Homo sapiens sapiens.

(*) Tomás Carrión és professor de Riscos Ambientals

[+] info:
Notícies relacionades amb el riu Besòs
La ciutat estalvia 1 milió de Kw/h l’any