Archivos

El paradigma migratori a Santa Coloma

20/08/2014

Óscar Ladera |
Informe |
oscar ladera navidadSanta Coloma de Gramenet és una ciutat que ha estat receptora d’immigrants, sobretot en les dues etapes migratòries més properes als nostres dies. Durant els anys 60-70, on va venir immigració d’altres racons de l’Estat espanyol; gent de les zones més pobres que s’instal·larà al voltant de les grans zones cèntriques, que en aquest cas no s’instal·larà a Barcelona ciutat sinó que, majoritàriament, ho faran a petites ciutats de l’àrea metropolitana com Santa Coloma, Sant Adrià o Badalona. Aquesta gent habitualment desenvoluparà les seves expectatives laborals a les noves instal·lacions industrials de caràcter fordista o taylorista de la zona metropolitana. En aquest cas, observem una migració de tipus interestatal voluntària i d’establiment, és a dir, serà una migració que és donarà dintre de l’Estat espanyol, de manera no forçosa i amb intencions d’establir-s’hi de manera permanent. Serà doncs, una migració per intentar millorar la qualitat de vida de la família immigrant, per elevar el seu poder adquisitiu i tenir uns nous objectius que els caracteritzaran com a classe mitjana. Algunes d’aquestes millores es traduiran amb l’adquisició de l’automòvil familiar Seat 600. A altres indrets ho serà el Ford T als anys 30, i altres cotxes amb tecnologies primàries no gaire sofisticades (low-tech).

Immigració Badalona3Pot observar-se el gran impacte demogràfic d’aquestes migracions comparant els anys dels quals parlem a l’etapa migratòria dels anys 60-70. L’any 1950, Santa Coloma de Gramenet comptava amb 15.281 habitants, mentre que deu anys després, l’any 1960, Santa Coloma tenia ja 32.590 habitants, és a dir, en deu anys la xifra d’habitants, com a mínim, es duplica i si comparem les dades de l’any 1970, observem que Santa Coloma de Gramenet comptava amb 106.711 habitants. El fet que Santa Coloma de Gramenet cresqués tant en tan sols vint anys corrobora el fet que parlem d’una etapa migratòria important per a una ciutat de la zona metropolitana de Barcelona. Avui dia és significatiu el percentatge de noves generacions que han nascut a Catalunya però amb pares o avis de fora de la nostra Comunitat Autònoma. De moment, només el 58% de la població espanyola de Santa Coloma de Gramenet és catalana.

La socialització i l’acollida d’aquesta immigració de la resta de l’Estat (comunitats autònomes més pobres) va ser més ràpida que la socialització de la immigració posterior, ja que en aquest cas ens trobem al mateix estat, a la mateixa entitat política i territorial (Espanya), i per tant, la cultura i els trets habituals no són gaire diferents. Ni tan sols l’idioma fou un problema, el català i el castellà han estat llengües que s’han parlat indistintament a l’àrea metropolitana de Barcelona, inclinant-se lleugerament per una preferència en l’ús de la llengua castellana. Gairebé no van crear-se guetos, és a dir, la població nouvinguda va distribuir-se de forma general per la ciutat, és cert, però que avui dia fins i tot, hi ha centres culturals regionals de la resta d’Espanya amb seu a Santa Coloma de Gramenet (gallecs, extremenys, andalusos…).
La següent etapa migratòria a tractar que ha afectat Santa Coloma de Gramenet és aquesta etapa que comprén la dècada dels anys 80, accentuant-se al voltant de 1986. La població a Santa Coloma de Gramenet alcança un màxim l’any 1981 amb 140.588 habitants, i només 11 anys abans, l’any 1970, la població era de 106.711 habitants. A efectes numerals, la població va disminuir posteriorment de forma notable; l’any 1992 a Santa Coloma de Gramenet hi havia 133.006 habitants.

Fàbrica-SEAT-a-la-Zona-Franca-anys-60Aquesta nova i més recent immigració serà procedent d’altres països del tercer món, generalment de Sudamèrica; però a Barcelona i a la seva àrea metropolitana tindrà força presència també la immigració procedent del Magreb i d’Orient (la Xina). Aquesta nova immigració va ser una migració de tipus intercontinental, tot i que després, durant els anys 90, amb la caiguda del teló d’acer, Barcelona i la seva àrea metropolitana també va rebre immigració de l’est d’Europa. Va ser també una migració voluntària en alguns casos i en altres, forçosa. Sent generals, direm que aquesta nova immigració és una immigració amb causes laborals, econòmiques i polítiques, ja que els nous immigrants, cerquen altres racons del món buscant-hi més i millors oportunitats que als seus països d’origen.

Barcelona i la seva àrea metropolitana van patir certs canvis en el seu cicle econòmicolaboral, i per tant, el capitalisme va avançar cap allò que coneixem avui dia com a globalització, és a dir, un sistema econòmic mundial de base capitalista (liberal) i sense quasi fronteres aranzelàries comercials. Això va fer als països del primer món substituir el taylorisme i el fordisme indistrial pel sector de serveis, (sector laboral terciari). Traduint-se aquest fenòmen en una progresiva desindustrialització que va desmarcar el treball industrial cap a països en vies de desenvolupament o directament subdesenvolupats. En molts casos, països de l’est d’Europa que van ser importants aliats de l’eix soviètic.

A Santa Coloma de Gramenet són moltes les xarxes d’acollida que han sorgit a partir d’aquestes migracions. Les xarxes d’acollida tenen l’obligació d’atendre i socialitzar l’immigrant per evitar l’estigmatització i la creació de guetos. A Santa Coloma hi ha diverses: la Fundació Intergramenet, per exemple, té un grup de voluntaris que es dediquen a donar classes de llengua catalana i castellana als immigrants nouvinguts amb la finalitat que s’integrin al nostre teixit social normatiu per desenvolupar algunes tasques diàries com el fet simple de buscar feina. També sorgeixen associacions com Ararat, que es dedica a la integració, cultural sobretot, dels immigrants de procedència armènia. Alguns immigrants amb religions peculiars (no cristianes) han aconseguit també els seus permissos legals per adorar les seves deitats en temples organitzats a Santa Coloma de Gramenet, com és el cas de la tribu Sinhg o Punjabs (que provenen de la Índia) i que a Santa Coloma estan situats al barri de les Oliveres.

imatge-multiculturalisme-2356És molt evident que l’estigmatització i el racisme han estat més forts a aquesta etapa migratòria que a l’anterior i a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. Hi ha substancials diferències entre la població nouvinguda i la població nativa, i això fa que part de la població nativa vegi com a “perillosa” la gent que no és de la seva ètnia i que no tenen els mateixos costums. S’han creat guetos, com és el cas a Santa Coloma de Gramanet al barri del Fondo o al barri Llatí, on els immigrants sense la necessitat de viure, solen agrupar-s’hi. La forta presència de gent immigrant a Santa Coloma de Gramenet ha fet elevar els índex de xenofòbia que s’han pogut mesurar electoralment en les anteriors eleccions municipals: Plataforma per Catalunya va treure tres regidors situant-se la quarta força política al consistori, i amb un cas ben proper, a Badalona, el racisme ha fet electe a un alcalde amb discurs xenòfob: es tracta de Xavier Garcia Albiol (PP).

[+] Articles d’Óscar Ladera Navidad