Archivos

El Premi al Centre Excursionista Puigcastellar fa justícia a 70 anys de compromís

15/12/2014

albert noguera DSCF0990Jordi Corachán |

jordi corachan_optSorprèn que no hagin rebut el Premi Ciutat de Santa Coloma fins a aquest any, en la seva 17a edició bianual. El seu no és un reconeixement polític ni per quedar bé, ja que el Centre Excursionista Puigcastellar (CEP) és l’entitat cultural més important de Santa Coloma. Supera els 700 socis i ofereix un ventall inacabable d’activitats: muntanya, arqueologia, aula per a la gent gran, grup infantil, coral, sardanes, teatre llegit, recitals poètics, pastorets, presentacions de llibres… No estrany que el seu president, Albert Noguera, de 44 anys, qualifiqui el CEP d’entitat polièdrica.

cep PicMonkey Collage_optPolièdrica i compromesa, deixin-me afegir. Des de la seva fundació per uns joves de la Cooperativa La Colmena, el 1946, el Puigcastellar va estar sempre implicat amb la democràcia, la cultura catalana i l’amor absolut per Santa Coloma; amb el seu primer president al capdavant, Joaquim Varela, i amb l’actual. «En ple franquisme es donaven classes de català al centre, fen veure que eren d’anglès», recorda Noguera. I avui sostenen l’Aula per a la Gent Gran. Cultura per a tothom, fidels a la idea que sense ella no hi ha consciència crítica.

2.000 anys d’historia

Cultura és també estudiar el passat colomenc. El 1954, els del CEP van iniciar les excavacions del poblat ibèric del Puig Castellar i van rescatar 2.000 anys d’història, i en els 60 i 70 van recuperar centenars d’objectes arqueològics quan es feien els fonaments dels edificis. Ells anaven i demanaven permís per revisar la terra remoguda, i moltes vegades trobaven petroli. Van omplir el museu municipal i avui s’encarreguen de la custòdia del poblat, així com de mantenir en bon estat el GR 92, que va des del Besòs a Llinars, i mil coses més.

Tantes activitats i tan diferents que una de les tasques del president és coordinar els grups de treball –són tan heterogenis que no és veurien– i mantenir viva la unitat en les juntes del CEP. Ho van fer Pere Alzina, i Alfons Martínez, i Joan Vicente i Genis Ibáñez, i ara li toca a l’Albert Noguera. Noguera és un home de concòrdia i molt sensible a la realitat social, que viu cada dia amb tota la seva cruesa com treballador social. És un nano humil. Tant que es va fer acompanyar per un veterà i un nen del centre per a recollir el premi. Eren tres generacions a dalt de l’escenari del Sagarra. L’Albert considera que «el premi és per a l’entitat com a tal, ja que abans l’havien obtingut els quatre socis esmentats». Preguntat si ha hagut d’esperar massa, diu que era una assignatura pendent: «Som una entitat veterana amb molta activitat cultural i veiem que el temps passava».

Idees al voltant de la llar de foc

Conversem mentre recorrem la seu del carrer Sant Josep, comprada l’any 50. Ens aturem al lloc on va ser la llar de foc, i recorda que al seu voltant es reunien els socis per parlar i tractar els assumptes del poble. Sempre Santa Coloma al cap, i els colomins i colomines.

Després ens aturem a la biblioteca. «Mira, mira, llibres d’esperanto. Aquí es donaven classes quan es pensava que anava a ser l’idioma del futur i, fins i tot, el nostre butlletí tenia un resum en esperanto». L’Albert explica que aquest fons desitgen donar-lo a la Biblioteca de Can Peixauet, que s’ha especialitzat en xinès i diferents llengües.

Van fer molts regals al museu i ara li toca a la biblioteca. És la seva manera de fer ciutat, com ho va ser el fet de defensar el Pla Popular o ara oposar-se a la MAT o reclamar un parc com cal a Can Zam. «Fa dècades que lluitem, juntament amb altres, i no avancem, però és hora de què l’Ajuntament faci el parc central que ha de tenir tota ciutat».

Ja a la porta, em convida al Dinar Ibèric, a base de botifarres i carn a la brasa, que el dia 21 celebraran al Poblat Ibèric, com tots els anys per Nadal. Em convida a mi i a tots vostès, amb l’única condició que portin un plat i coberts. Ja els hi deia, són molt bona gent.