Archivos

El referèndum escocès i el 9N, son comparables?

24/11/2014

Albert Fabà |
albert faba 2eDurant tot el procés que ens ha portat, fins ara, al desenvolupament de la consulta del 9N hem tingut poques ocasions per poder contrastar en debats públics les diverses posicions que hi ha sobre com afrontar la relació entre Catalunya i Espanya.

En molt bona part ha estat així perquè molts ens hem hagut de dedicar, preferentment (a causa del tancament en banda de l’estat espanyol) a defensar principis democràtics molt més elementals, com ara que, en casos de diferències importants entre diversos sectors de la població, el que cal és donar la paraula a la gent, és a dir, votar.

També han estat difícils de debatre, aquests temes, perquè els partidaris de mantenir l’actual estat de coses més aviat s’han negat a parlar-ne, atès que una de les opcions que es debat és, a parer seu,  manifestament il·legal.

Un cop s’ha portat a terme el 9N alguns analistes no només no n’han tret les conseqüències pertinents (hi ha un volum molt important de catalans que estan per la independència, i això no se soluciona ni amb amenaces expeditives ni amb querelles mal fonamentades) sinó que volen fer mans i mànigues amb les xifres dels resultats per donar a entendre que, al cap i a la fi, no n’hi ha per tant. Molt sovint, amb un escàs rigor analític.

M’hi he trobat a l’article que Josep Maria Cortés i Montserrat Olivé van publicar a Gramenet 2.0 amb el nom de “Estadística y emoción después del 9N”. Em refereixo, concretament a aquest paràgraf. “[En Escòcia] con una participación del 85% el 55% expresó que todavía desea pertenecer unido al Reino [de Gran Bretaña]. En Catalunya con los datos dados como válidos, si el censo potencial es 6.622.853, ha votado un 37,02%. Es decir del total del censo sólo un 29,89% han votado Si-Si aunque representa un 81% de la participación”.

Si hom no fa un  (certament complex) exercici d’anàlisi crítica es queda amb la idea que allà va votar molta gent (i aquí poca) i allà el 45% va estar per la independencia (si es fa la resta corresponent) i aquí només una mica menys del 30%. Sense dir-ho explícitament s’abona aquesta idea que he mencionat abans: no n’hi ha per tant! Ep, i allà van perdre!

Però és que les circumstàncies d’un procés i l’altre han estat molt diferents! Els mateixos autors de l’article ho diuen, una mica una mica més a dalt (“Si comparamos los dos procesos, el de Escocia y el catalán, no hace falta tener un ojo avizor para darse cuenta que son procesos muy distintos”). El referéndum escocès era plenament legal i aquí, a casa nostra, l’estat ha insistit, constantment, que no ho era; allà totes les forces polítiques han fet campanya, aquí pràcticament només han intervingut els partidaris del Sí/Sí; a Escòcia es podia votar amb normalitat; aquí el nombre de locals per a la participació era molt limitat…

Malgrat tot van anar a votar 2.300.000 persones! Què representa aquesta xifra? Aquí ve el següent anàlisi de l’article de Cortés i Olivé, molt esbiaixat. A l’article es parla d’un suposat cens de 6.622.853 persones (cens d’espanyols de 18 anys i més+ espanyols de 16 i 17 anys+ estrangers de 16 anys i més). Però tothom que va voltar (a mi em va tocar fer-ho) pels locals de participació el dia 9N sap perfectament que els estrangers no s’hi van sentir atrets (i és lògic, per tant, descomptar-los del còmput). Ens quedem amb un cens de 5.547.874. Si hagués votat el mateix percentatge que a les darreres eleccions catalanes tindríem un total de 3.759.239 i 1.861.753 de Sí/Sí, que és la xifra (provisional, encara) del 9N. Què representaria…? Doncs un 49,5% (dels votants, com es compta la xifra d’Escòcia, un 45% dels votants, no del cens. I segona trampa dels autors, en un espai escàs, per cert, que comparen el 45% escocès amb un gairebé 30% al 9N, però no de votants, sinó del cens).

Mes anem més enllà, encara. És aquesta xifra un sostre, la xifra máxima que els partidaris de la independencia poden assolir a Catalunya? A mi n’ho m’ho sembla, ateses les dificultats de la jornada. Jo, que he analitzat de manera crítica les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) m’inclinaria més aviat per una xifra aproximada de 2.100.000 persones de 18 anys o més, un 57% de les persones que van votar a les darreres eleccions del 2012.

I això ja fa tota una altra pinta, 70% de participació i al voltant del 55% de Sí. Serà per això que les forces estatals no en volen ni sentir parlar, de fer un referèndum, legal i acordat, a Catalunya, com es va fer a Escòcia. Potser perquè perdrien?

1. Hom pot trobar una anàlisi semblant a aquesta a Las cuentas de la revuelta catalana (La Vanguardia 23/11/2014) a càrrec d’un autor (Carles Castro) poc suspecte de combregar amb l’independentisme. I a l’enquesta de El Periódico del 24/11/2014 el 52,3% de la població enquestada està d’acord amb la independència de Catalunya!