Archivos

Els xiringuitos: l’optimisme de la raó d’alguns (pocs)

27/08/2013

angel_pla ed_opt (1)ÀNGEL PLA | No resulta gens fàcil predir quin serà l’èxit del retorn dels “xiringuitos” de les entitats, en part dependrà de l’oferta que aquests donin d’oci, restauració i de pol d’atracció ciutadana. Han passat 12 anys, i aquest és sense cap mena de dubte l’escull principal a què hauran d’enfrontar-se aquelles entitats que hi participem. Des de la perspectiva, està ben clar que val la pena intentar-ho. N’estic convençut que moltes coses a la nostra ciutat s’haguessin enfrontat d’una forma ben diferent, si la xarxa social, si la ciutadania hagués estat més forta. I en la seva debilitat un dels punts importants és l’autonomia i la presencia al carrer, els recursos de què disposen les entitats per fer front als seus objectius. En l’àmbit esportiu, hi havia un club de Voleí amb aspiracions màximes, els Dragons del Rugbi que eren un fenomen social, el Draft Gramenet que amb jugadores i entrenadors/és de primera fila es va convertir en una veritable referencia en el basquet femení (cal recolzar la tasca que continuen fent). En la solidaritat la presència del Casal de Cuba, de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí, de Sahbi. La pluralitat ideològica dels espais dels partits. El moviment veïnal.

Quan a l’any 2002 es van suprimir els xiringuitos de la festa major, alguns (pocs) van creure que era una qüestió de voluntat política i no tant de les obres del metro de Can Zam, alguns (pocs) vam entendre que era una forma de desendollar el moviment ciutadà, de fer-lo depenent de subvencions, i així intentar que no fos tan bel.licós amb el govern municipal, alguns (pocs) hem vist com els negocis privats guanyaven presencia a les festes i desapareixia el teixit social, alguns (pocs) vam veure la pèrdua d’un espai de llibertat que va néixer precisament de la sortida de la dictadura, alguns (EUiA) vam creure que i ho continuem fent que la participació es fa entre iguals, que la ciutat la construïm entre tots/és i que els espais de trobada son imprescindibles per fer-ho.

Any darrere any hem tret a passejar el Shin Chan (Ei, que no hi ha fira!), i li hem dedicat (culet, culet!) a en Bartomeu Muñoz, al Justo Molinero, i a qui considerés que la recuperació dels “xiringuitos” no havia de ser una fita en propera festa major. El camí ha estat divers, amb moltes decepcions, vam provar de participar en la Comissió de festes, la instància es va traspaperar, vam fer denuncia al Síndic de Greuges, vam presentar mocions (Grup Municipal ICV-EUiA), com entitat (EUiA )vam sol.licitar un espai que l’Ajuntament ens va negar de forma reiterada. I també vam participar en les festes alternatives, amb tots els nostres mitjans, il.lusió i empenta, malauradament se’ns va negar a l’any següent per ser una organització política. Cal reconèixer l’extraordinari treball que han fet les festes alternatives tots aquests anys, no seré jo qui faci una valoració de les mateixes, això li toca fer-ho als organitzadors.

Si volem els “xiringuitos” és perquè s’ha d’expressar el pols de la ciutat, és perquè Santa Coloma és diversa, nosaltres els colomencs/ques som gent de carrer, de barri, de llera de riu, de pujada a Sant Jeroni, de Plaça de Rellotge, de “la Estrella”, i del roure de Can Zam, dels castellers i de la colònia egabrense. Si volem els “xiringuitos” és perquè sabem que les festes majors on hi ha colles, on hi ha “penyes”, on la gent és part activa son un esdeveniment festiu únic. Si volem els “xiringuitos” és perquè nosaltres els colomencs/ques no volem almoines per mantenir les entitats, volem “currar i autogestionant-se”. Si volem els “xiringuitos” és perquè les coses ens agrada dir-les pel seu nom “Festa Major Popular i Participativa”. A algú li pot semblar malament?

Us animem a venir, això ajudarà a la continuïtat dels “xiringuitos”, a fer les vostres propostes per l’any vinent, a animar a més entitats per què hi siguin presents, a consolidar un espai de “gresca”, un espai de “realitat ciutadana”, un espai de “participació”.

Àngel Pla és oordinador Local EUiA (2001-2011), Regidor ICV-EUiA (2003-2011). Membre Comissió Nacional EUiA. Soci del Casal de Cuba, de l’Ateneu Popular Julia Romera, d’Acolite, del Col.lectiu Perplexitat