Archivos

La ciutat estalvia 1 milió de Kw/h l’any

17/09/2013

Tomás Carrión_opt TOMÁS CARRIÓN |
El paper principal de les energies renovables com a futura base principal del subministrament energètic per a les societats humanes és avui indiscutible. Tampoc, malgrat els intents d’alguns sectors polítics, genera ja dubtes la mitigació dels efectes del canvi climàtic mitjançant les energies netes i l’eficiència energètica.

En el marc d’un nou escenari d’esgotament dels combustibles fòssils (petroli, carbó i gas natural) i amb el temor creixent sobre l’energia nuclear desprès de la crisi de Fukushima, no hi ha espai per a les polítiques regressives del Govern espanyol.

Així doncs, ¿qui domina el mercat energètic espanyol? L’Asociación Española de la Industria Eléctrica (UNESA) és en realitat, com a oligopoli, la que determina, avui, les decisions a l’Estat Espanyol respecte a l’eliminació de primes a les energies renovables i la seva retroactivitat. Aquesta decisió, entre d’altres, ha arruïnat, literalment, a milers de famílies que havien confiat els seus estalvis en projectes com ara els horts solars. S’ha vulnerat, així, un principi bàsic en un país de la Unió Europea: l’existència de seguretat jurídica. Fins i tot la Comissió Nacional d’Energia ha plantejat que, en l’àmbit de l’autoconsum energètic solar i eòlic, el decret de l’Estat el converteix en inviable econòmicament al demanar pagar un cànon per utilitzar el sol o el vent.

Els ciutadans i ciutadanes han de poder confiar en els seves institucions i esperar d’elles que apliquin els principis de cautela i prevenció en la presa de decisions que afecten o afectaran en un futur, la qualitat ambiental i la seguretat del nostre entorn. No hi cap, per tant, pel retorn al passat. No hi ha lloc, en aquest escenari, per a la central de Garoña, germana de Fukushima, i que l’any 2010 només va produir el 2 % de la generació elèctrica de tot l’Estat, quan, mitjançant l’eòlica es va produir el 16 %  del total. Tampoc l’aposta per l’increment de l’ús de combustibles fòssils és raonable. Cal apostar doncs, i de manera decidida, per les energies renovables.

La ciutat de Santa Coloma de Gramenet així ho ha fet des de l’aprovació de l’Agenda 21 Local impulsada pels governs locals del PSC i en aplicació del principi Pensa globalment, actua localment.

Els projectes de plantes solars fotovoltaiques, avui en funcionament, demostren com la nostra ciutat treballa en la lluita contra el canvi climàtic. Les plantes solars de la  Biblioteca Central de Santa Coloma, el Centre d’Empreses Bosc Llarg, l’Institut Ramon Berenguer, l’Escola Ferran de Sagarra i l’Escola Torre Balldovina  són exemple de la feina feta. El  benefici de la reducció de l’ús de fonts tradicionals i, sobretot, del compliment dels objectius pedagògics que s’han desenvolupat en els darrers anys, destaquen en una instal·lació emblemàtica: el Parc Fotovoltaic del Cementiri Municipal que ha servit d’exemple a molts municipis de tot el món. Els resultats també ho demostren: 1 milió de Kwh/any estalviats, producció d’electricitat equivalent a les necessitats de 145 famílies/any i 450 tones de  CO2 menys, emeses a l’atmosfera per any.

La implantació dels sistemes de captació d’energia solar tèrmica per aigua calenta sanitària, la inversió en projectes d’eficiència energètica i reducció de consums i els centenars de tallers educatius han permès complementar la feina feta en projectes fotovoltaics. Milers d’estudiants de la nostra ciutat han après com han de col·laborar en la lluita contra el canvi climàtic. L’efecte demostratiu dels projectes públics de foment de les energies renovables contrasta amb les polítiques del Partit Popular que són qüestionades des de dins i des de fora. La Unió Europea, la Comissió Nacional d’Energia i, fins i tot, el govern d’Extremadura (PP) avisen d’accions legals contra la bateria de decrets del ministre Soria.

Però no tot està perdut. La voluntat ciutadana té la capacitat de canviar aquesta inèrcia mitjançant la democràcia activa amb la col·laboració dels científics. És necessari, doncs, aplicar l’estratègia internacional de la inversió en renovables, també al nostre país, mitjançant un canvi en la pressa de decisions polítiques.

Per altra banda, són els mateixos científics i tècnics els que ens alerten dels riscos d’una mala gestió de l’energia nuclear o dels residus que aquesta genera. Els governs central i autonòmic farien bé en escoltar-los.
La crisi de la central de Fukushima continua avui amb filtracions al mar d’aigua altament contaminada per radioactivitat (amb pics de 130.000 becquerelis) i milers de persones desplaçades de casa seva. Però l’històric dels accidents de Three Mile Island als EEUU (28 de març de 1979)  i Chernobil a Ucraïna (26 d’abril de 1986), pesa, encara, més sobre la consciència ciutadana. Per això, al nostre país, ha crescut, en les darreres dècades, l’opinió majoritària que les centrals nuclears no són la solució als nostres problemes energètics. És un risc no assumible.

Pressionats per l’opinió pública o mitjançant el canvi de govern, Alemanya i França ja han pres determinacions per evitar l’alarma social i reorientar les seves polítiques energètiques. ¿Per què la postura estatal espanyola és tan regressiva? La pressió del sector econòmic que, contradictòriament, inverteixen en renovables a Sudamèrica, Centreamèrica o a EEUU, és la resposta.

Com deia molt bé l’Stephan Hessel, des de la indignació no violenta, cal trencar les cadenes que limiten l’ús del sol i el vent com a fonts d’energia lliure. Aquestes cadenes han estat instal·lades, doncs, per un govern captiu del lobby energètic.

No és intel·ligent per a un estat amb recessió econòmica no diversificar les fonts de producció energètica fomentant les energies renovables com a alternativa a les fonts energètiques tradicionals. La reducció de la dependència dels combustibles fòssils i, principalment, de l’energia nuclear només té efectes positius per a la societat, entre aquests la generació de llocs de treball. Estem davant d’una postura ideològica però és també una qüestió de seguretat integral per a les generacions futures. És qüestió, doncs, de desenvolupament sostenible.

Tomás Carrión és professor de Riscos Ambientals i secretari de Formació del PSC

[ + ] Info La planta solar del cementerio da la vuelta al mundo