Archivos

La presentació del llibre 100 anys d’Església Major omple el temple el dia del seu centenari

06/09/2015

Església Major Foto: Jordi Corachánjordi corachan_optJordi Corachán

És difícil omplir una església que és una catedral en la presentació d’un llibre. I, ahir a la nit, els autors de 100 anys d’Església Major van veure com el temple s’omplia de gom a gom. Hi havia gairebé tanta gent com el 10 de gener, dia en què l’Escolania de Montserrat va enamorar Santa Coloma en un concert antològic, que obria les portes a les celebracions del Centenari.

Ahir a la nit, els escolanets van ser substituïts per homes i dones tossuts que han escrit un llibre, gran en grandària i en contingut. Els que pensin en un llibret de Festa Major amb un rosari de dates i 4 refregits d’articles, que s’estalviïn el viatge a la Llibreria Carrer Major per comprar-lo. Magda Clavell, Agustina Rico, Jordi Olivés, Albert Noguera i Joan López han fet una obra d’acord amb la monumentalitat del temple. Parlen d’ell, de les seves mesures i estil i de les seves litúrgies, però no s’obliden de la gent que el va fer possible i dels que la van mantenir en vida durant un segle, ni de la crònica social de la nostra història més recent. En això de narrar peripècies humanes, Agustina Rico, professora i redactora de la desapareguda revista Grama, és una mestra.

Noguera, Olivés i Clavell explicaren, amb encert, la vida i miracles d’una església majestuosa: 40 metres de llarg per 10,40 d’ample per 18 d’altura, d’inspiració gòtica i petjades de modernistes. Francesc Banús, història viva de la ciutat, va parlar de l’ànima del temple, de les peripècies socials i va recitar el poema que va fer el seu avi el dia de la inauguració el 5 de setembre de 1915. L’alcaldessa Núria Parlon va recalcar els valors socials de la parròquia i el seu paper d’integració i cohesió social en els anys d’immigració. I l’actual rector -l’església n’ha tingut 10 en 100 anys-, Salvador Bacardit, ho va resumir en una frase que ho diu tot: Les pedres són importants, però l’essencial són les pedres vives».