Archivos

La presentació del llibre de l’Odei serveix per reivindicar un nou Pla Popular

15/01/2015

Pla Popular Odei_opt (2)jordi corachan_optJordi Corachán |

El nom no fa la cosa. Però cal un nou Pla Popular, que se li va dir Pla Estratègic per controlar el sòl i evitar especulacions. Aquesta necessitat va ser expressada ahir al vespre a la presentació del llibre De suburbi a ciutat, de la periodista colomenca Odei AntxustegiEtxearte, en una Biblioteca de Singuerlín-Salvador Cabré plena de gom a gom.

Com era natural, l’acte es va convertir en un homenatge a l’arquitecte Xavier Valls, assassinat en l’atemptat d’ETA a Hipercor, alma mater del Pla Popular. Allà hi era la seva vídua, María José Olivé, el seu fill Jordi, el seu germà Manel i un munt d’amics i familiars. Valls era un home amable del Centre que va saber escoltar la gent dels barris que creixien sense solta ni volta.

Pla Popular DSCF1358_optL’acte va ser també un homenatge a aquestes persones. Als lluitadors anònims, als líders veïnals, a los curas rojos i als periodistes compromesos, molts dels quals es trobaven entre les 250 persones, la majoria amb cabells blancs, que ocupaven les butaques multicolors de la biblioteca.

Van parlar dos dels protagonistes de l’època, Jaume P. Sayrach i Ferran Saro, del Fòrum-Grama, i la jove Odei, el llibre ha estat elogiat per les poques persones que l’han llegit, ja que va sortir dilluns de la impremta. Calentet passaven els exemplars de mà en mà. «Fixa’t, és l’Antonio Cerrillo de Grama a Can Mariné«, li comentava un home a un altre mentre mirava un exemplar. I mentrestant, la Odei parlava de la lluita de segell colomenc, la singularitat va ser el moviment veïnal i el Pla Popular.

xavier vallsBona eina

Hi va haver unanimitat en l’apreciació. Les dues coses van servir per frenar la voracitat urbanística, van permetre ordenar la ciutat (aquí va una escola, aquí un parc i aquí un ambulatori) i el pla va servir de guia pels ajuntaments democràtics. «Era la bíblia i la portàvem sota el braç», va afirmar Sayrach. També era la guia per als veïns que seguien, encara que amb menys força, reclamant coses: «Cal fer això. Ho posa el Pla Popular».

Tots van donar una visió una mica idíl·lica d’aquests temps de pobresa, de vides en blanc i negre i fang fins als genolls. «La memòria és com una boira que tapa els records. Per això calen els llibres», va dir Sayrach. Amb respecte i com un d’aquests protagonistes anònims, un afegiria: Els anys serveixen per endolcir els records i justificar-se davant la història.

El temps dirà que el Pla Popular va ser essencial, i ho va ser. Gràcies al Pla i als herois anònims es va salvar el riu i Can Zam, que encara cueja, però no es va poder fer un gran parc a Montigalà i menys encara en els voltants de la Torre Balldovina. Però, els centres de salut actuals estan gairebé tots ells situats on va dibuixar en Xavier Valls.

DSCF1353_optUn altre arquitecte, Jordi Borja, va parlar de la seva feina voluntarista, encara que exempt de frivolitat. Borja va revelar una trucada del llavors alcalde socialista Bartu Muñoz, qui li va preguntar si Santa Coloma es podia convertir en un barri bo de Barcelona, i es va acabar la conversa.

I un altre arquitecte, el regidor d’Urbanisme Jordi Mas, va tancar l’acte en absència de l’alcaldessa Núria Parlon, absènsia criticada en públic i en privat. Mas va exalçar el Pla Popular, però va dir que avui l’urbanisme són també polítiques de mobilitat i de foment de l’ocupació. Va allargar la mà a la ciutadania per estudiar les necessitats i consensuar les respostes, i es va referir al Pla Pinta Verda, que promou l’Ajuntament. És el Pla Popular II o el Pla Estratègic que es demana? Caldrà veure-ho. Potser dóna per a un altre llibre de la Odei.