Archivos

La puta i la Ramoneta

30/01/2013

cortesARTÍCLE D’OPINIÓ DE JOSEP MARIA CORTÈS

De què parlen els nostres ‘amics’ convergents?

Pel que sembla ara per ara, només parlen de processos a l’autogovern. Però de quin tipus ‘autogovern’ parlen? D’un model que hagi un repartiment d’oportunitats? Un model per implantar les seves oportunitats de negoci?…

…Ens parlen del manteniment dels drets socials o en tot cas de vendre’ls per potenciar una societat segregada de molt rics i molt pobres? Ens parlen d’un debilitament de l’Estat -diguem-ne sobiranisme convergentista- per fer uns generosos beneficis amb el negoci de la seguretat privada? De vendre’ns més Grans Enciclopèdies Catalanes per imposar el seu model sobirà?

No serà si de cas, el model BCN de Trias i Vidal de Llobatera, l’alcalde del Cap i Casal, un precedent? Iots de luxe amarrats amb diner públic al port de Barcelona? És això, el que pretenen? Si així és, el seu sobiranisme no interessa. No és de fiar; perquè ens maltracten, ens segreguen per mitjà del «seu concert» i la privatització. De l’educació, de la sanitat, ara dels espais de convivència. També l’aigua, ja feia temps que ho tenien al cap. No l’han privatitzat, però si la seva distribució. Malament anem.

I amb això de la llengua, val més que no en parlem, perquè, ja està bé, sempre de la mateixa cançó. Catalunya ha construït també el castellà i de pas Espanya. Espanya també és nostra. El reanomenat País Basc no és pas un bon exemple. I deixem ja de comparar-nos; és una bestiesa, que més voldríem ser com ells. Els bascos són els inventors d’Espanya. Entenent el País Basc més enllà de la seva autonomia. Els bascos han participat i participen en la formació de l’Espanya moderna, no tant així els catalans de tipus convergent. Dic de tipus convergent, perquè hi ha molts catalans que han participat. No cal entretindre’s massa. Però el País Basc, la antiga burgesia “vascongada” ha construït l’arquitectura de l’Espanya actual. Tanmateix, com totes les societats, sobretot les avançades, la homogeneïtat de projectes vitals i socials és una entelèquia. Cosa que no semblen comprendre el corrent covergentista. Els “euskaldunos”, els bascos de la muntanya, són tot un exemple de valentia que els ha permès construir el seu propi model d’oportunitat social, fonamentat en una ètica del treball i amb un esperit de solidaritat: Mondragón, n’és un exemple. No crec que els covergentistes vigatans el tinguin. Per tant, escolteu; això del País Basc, com exemple no us val, ja que vosaltres no ho sou pas, ni teniu la mateixa ètica jesuítica.

El que aspira el sobiranisme convergent és una gran Barrufalandia on el Monjo Gargamel només faci or pels homenets blauets-taronjadets. Això de la independència, ara sobiranisme convergentista no interessa gens ni mica. No són -no sou- de fiar. Ni és de fiar la seva/vostra proposta. Es pensen que ells són els escollits i que tenen el do de la bicolitat, com en el seu dia el tingué Sor Remeis. I arran d’això, ja que en la dissertació es va fer servir el substatntiu “puta”, per allò de passar-les, ara m’enrecordat sobre aquella famosa locució “La Puta i la Ramoneta” el qual es refereix al Do de Sor Remeis de poder estar-se en dos llocs a l’hora i que, en el seu dia un dels ex-presidents de la Generalitat la feu servir per definir “planerament” el seu ideari ideològic.

I per acabar l’article d’opinió per a Gramenet 2.0 en faré dos cèntims; Ramona María del Remei Teresa Llimargas Soler, va nàixer en Vic el 24 de març de 1892. Des de molt xicoteta va tenir una intensa vida sobrenatural, sa mare, analfabeta, es queixava de tenir una filla així. Més tard ja essent Sor Remeis, amb el sobrenom “la catalana” car només parlava el català, ni un “bri” de la llengua de l’«Imperio» gaudí Do de la bilocació. Entre les seves santedats va predir la victòria de la «Cruzada de Liberación Nacional» de 1939. Es comenta que més d’un cop se li va aparèixer el «Generalísimo». En la primera aparició el General es va pensar que era Santa Teresa de Jesús, però de seguida es va donar que no ho era, donat que només parlava català. Sembla, pel que diuen, que tots dos en la intimitat s’entenien prou bé, sempre que el parlés a poc a poc. Sor Remeis, finí el 8 d’octubre de 1942.