Archivos

Santa Coloma recupera papers confiscats a la Guerra Civil

16/02/2017

L’Arxiu Nacional de Catalunya ha restituït avui la documentació dels anomenats «Papers de Salamanca», confiscats arran de la Guerra Civil espanyola, al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Avui s’ha celebrat un acte de restitució en el que han participat el director general d’Arxius, Biblioteques Museus i Patrimoni, Jusèp Boya; el diputat i responsable de memòria històrica del PSC, Ferran Pedret, l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, y la regidora de Cultura, Petry Jiménez.

En el cas del PSC, es tracta de documentació de diverses agrupacions socialistes locals adscrites a la federació catalana del PSOE: carnets d’afiliats de Barcelona (2 unitats, 1931) i Reus (22 unitats, 1935-1936); el Reglament de l’agrupació de Lleida (1931) i un certificat oficial de la composició de la junta de l’agrupació de Sant Vicenç dels Horts el març de 1934.

Quant a l’Ajuntament de Santa Coloma, no es tracta de documentació produïda directament per l’administració municipal, atès que la documentació confiscada als ajuntaments encara està pendent de retorn, sinó de documents generats per organismes dels quals l’Ajuntament actual se’n pot considerar l’hereu legitimat per a obtenir-ne la restitució. En són exemples la Colònia Pi i Margall de Santa Coloma de Gramenet (una baixa d’habitant de 1936) i la Casa del Poble del Comitè Revolucionari de Santa Coloma (certificat dels serveis del soldat Millán Pérez Blanco, emès el 28 de juliol de 1936).

Aquest lliurament se suma als duts a terme fins ara en el curs de quatre actes públics, celebrats a l’Arxiu Nacional de Catalunya en presència del conseller de Cultura, entre el 20 de desembre de 2012 i el 4 de juliol de 2016, mitjançant els quals la Generalitat de Catalunya ha anat procedint a la restitució de la documentació confiscada i retornada fins ara a Catalunya pel Ministeri de Cultura espanyol, fins a assolir un volum total restituït del 95,5% del total d’arxius i documents rebuts.

El retorn de la documentació s’empara en la Llei de les Corts Espanyoles de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents con­fiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica, que va establir la devolució dels fons documentals confiscats a Catalunya perquè fos la Generalitat de Catalunya l’encarregada de retornar-los als seus legítims titulars.

D’ençà del darrer acte de restitució, celebrat el 4 de juliol de 2016, ha continuat el degoteig de sol·licituds lliurades per institucions, entitats i particulars en reclamació de documentació confiscada, alhora que es manté la complexa tasca de localització dels possibles hereus interessats en el procés de restitució.

El Departament de Cultura lliura de manera individualitzada aquesta documentació. En aquest procés hi ha els fons patrimonials de Pere Keyer Guinart, pare del militant comunista reclòs a Mauthausen Joan Keyer Sabaté (41 unitats documentals del període 1901-1936); de la família Dencausse Cominal, la del cèlebre músic Frederic Mompou Dencausse, restituït a la Fundació Frederic Mompou (152 unitats documentals dels anys 1895-1928); de la Cooperativa Unió de Cooperadors d’Igualada, amb una extensa relació d’afiliats de 1938, que serà lliurada a la cooperativa Unicoop Cultural SCCL de la capital de l’Anoia; del dibuixant, tipògraf i dissenyador gràfic lleidatà, exiliat a França, Enric Crous-Vidal (la proposta d’ascens al grau de capità lliurada al Ministeri de Defensa Nacional el 1938, que inclou el seu historial polític); de la periodista i funcionària al servei de la República exiliada a Mèxic Antònia Fustagueras Renté (un certificat de la seva designació com a cronista de guerra al front d’Aragó del diari La Noche, 1936); el certificat d’adhesió a la República del cambrilenc Joan Cros Pallarès, com a soci del Centre Obrer d’Esquerra Republicana de la vila (1937); el certificat sindical d’Eduard Roxlo Serra, treballador de Fabra & Coats a Sant Andreu del Palomar (1938); i els estatuts de la Societat Obrera Agrícola de Martorelles (1933), que es restitueixen com a hereu dels seus béns a l’Ajuntament de Martorelles.