Archivos

Per una política que s’assembli a la vida

14/04/2017

Alexandra Sevilla *

Segurament vivim una sobresaturació de jornades històriques aquests mesos, però, per a mi, el passat 8 d’abril va ser un gran dia. Sí, potser un dia històric. Dissabte passat va tenir lloc l’Assemblea fundacional d’Un País en Comú, al Pavelló de la Vall d’Hebron, una nova força política que neix a Catalunya, fruit de la unió de diferents forces polítiques d’esquerra transformadora i de molta gent independent que ha decidit prendre partit.

Hem definit qui som i què volem. Va quedar palès després d’una llarga jornada de debat i votacions amb intervencions destacades d’Ada Colau i Xavi Domènech, d’Alberto Garzón, de Pablo Iglesias, de Pablo Echenique, així com de moltíssims convidats i convidades que van expressar-nos el seu suport des de Catalunya, des de la resta de l’Estat i també des d’altres països d’arreu. Tinc l’immens orgull d’haver estat escollida, al costat de molts companys i companyes, membre de la primera Coordinadora transitòria d’aquest nou espai que és ja, l’esperança de moltes persones que des de fa anys lluiten, somien i treballen per construir una alternativa real a un sistema injust, a una forma de fer política perversa, que perpetua i agreuja una realitat que ens asfixia.

 

Sabem qui som i què volem, però som conscients també d’allò que ens manca. Fa falta tothom que vulgui treballar amb generositat per fer les coses d’una altra manera. Hem arribat quan ningú no ens esperava, quan ens volien tristos i desesperançats, assumint una derrota davant les polítiques que retallen drets, que retallen vides, que retallen la nostra il·lusió. I hem vingut per quedar-nos. En poc temps de vida, ja ens han dit que no arribarem a res, que desapareixerem. Ens menystenen als mitjans de comunicació. Ens han dit que no sabríem governar i, contràriament, estem demostrant que podem canviar les coses i plantar cara allà on governem i guanyar, com hem guanyat, les dues darreres eleccions generals a Catalunya amb En Comú Podem. També a Santa Coloma de Gramenet, una plaça històrica del PSOE, ciutat que va veure com a totes dues comtesses electorals l’aposta de canvi d’En Comú Podem aconseguia la confiança majoritària dels colomencs i les colomenques.

No és cap secret, els darrers mesos han estat força intensos i els hem viscut sabent que ens hi juguem molt. Ens juguem crear una proposta que engresqui la gent a sumar i a seguir plantant cara. I això no és poca cosa en un món que s’arreplega, on creix la solució fàcil de culpar i assenyalar el més dèbil, el diferent, el pobre, i en el qual es confia que ens trauran de la misèria aquells que ens l’han portada. Ens diuen que l’única alternativa contra l’amenaça de la barbàrie és ser bons i obedients, no emprenyar els poderosos, la banca, les grans empreses… tot plegat amb una pàtina de discurs social cínic; de teatre. Perquè per darrera són ells mateixos els que aproven reformes laborals que ens condemnen a la més absoluta precarietat, els que retallen en sanitat, en educació, els que canvien l’article 135 de la constitució amb nocturnitat i traïdoria, per acabar posant el capital per davant de la gent.

Davant d’això nosaltres ens plantem i venim a dir que podem tornar a crear un món nou des de ja mateix, sense esperar més i on hi cap tothom. Recollint el bo i millor de totes les lluites que s’han fet al nostre país, a les nostres ciutats, als nostres barris. Recollint la veu dels i les joves, de les dones, del món del treball, dels aturats i les aturades, dels moviments socials, d’aquelles persones que es mobilitzen d’altres maneres que poc tenen a veure amb les formes tradicionals. I recollint experiències innovadores de canvi que, a dia d’avui, ja són reals a ciutats on som presents. Passat, present i molt futur.

Tenim una oportunitat que no podem deixar passar després de tants anys d’immobilisme. I visc aquest moment amb una alegria immensa de comptar amb nous companys i companyes. I amb la convicció ferma que això ho hem de fer també a les nostres ciutats, de de baix. Hem de parlar amb la gent que encara no ens coneix, la gent que ja ha confiat en nosaltres i també amb aquella gent que no ens coneix directament, però que algú ja s’ha encarregat de dir-los que no podem, que som una cosa o som una altra.

Davant de tanta negror, és temps de fer l’alternativa possible i real, d’establir un nou model de relacions amb un objectiu que va molt més enllà de guanyar unes eleccions: es tracta de construir entre totes i tots un model de país diferent. I necessitem moltes mans per fer, molts caps per pensar i molts cors per construir una política que s’assembli a la vida.

* Alexandra Sevilla és portaveu de Gent d’Esquerres (ICV-EUiA)