Archivos

Reflexions sobre el PAM: Legitimar o transformar

07/03/2016

podemos José Luis AlfrancaJESUS_SANCHEZ_TELLEZ__2-SOM_.jpgJosé Luis Alfranca i Jesús Sánchez (*)

El PAM són les sigles del Pla d’Actuació Municipal, és a dir, les línies del govern municipal durant la legislatura. En l’elaboració del PAM la gent hauríem de tenir l’oportunitat de decidir la política de la nostra ciutat i garantir-nos el dret de conèixer tot allò que passi a l’Ajuntament. L’objectiu clau del PAM hauria d’estar centrat en la construcció d’un projecte col·lectiu capaç de fer diagnòstics, d’incorporar propostes i també valors i que generi protagonisme, expertesa i apoderament ciutadà. Tot plegat, intel·ligència col·lectiva generadora d’innovació i mobilització social.

pam reunió Cb1qB_KWIAANb4W_optEl procés d’elaboració del PAM que està en marxa s’allunya bastant de l’anterior idea, com veurem en el següent anàlisi dels elements concrets d’aquest procés:

1) Caçadors de propostes:
Són un grup d’estudiants universitaris que recullen les necessitats dels barris. La pregunta clau és: què es fa després amb aquestes propostes que es recullen?

2) Enquesta:
És una part fonamental del PAM. Aquesta en l’àmbit visual sembla molt atractiva, però resulta poc efectiva. Els enunciats amb els quals es treballa són poc concrets, genèrics i, en alguns casos, inclús ambigus. Tampoc donen informació de com es portarien a terme, per la qual cosa les respostes són condicionades. Per exemple, en el cas de treballar per l’ampliació del parc d’habitatge públic i de lloguer social, a priori, tothom estaria d’acord amb aquesta proposta. La qüestió és com es duu a terme, que podria ser mitjançant la recuperació de pisos dels bancs, pisos en desús i llavors estaríem d’acord. Però també podria ser la construcció de nous habitatges, que creiem que no és necessària per a la quantitat de pisos buits que hi ha a la nostra ciutat.

Un aspecte tècnic també problemàtic és la mostra de l’enquesta. Perquè a cadascun dels actes del PAM es dóna la possibilitat de contestar l’enquesta, amb la qual cosa hi hauran opinions sobredimensionades doncs no existeix cap control de les persones que responen el qüestionari. També ens sorgeixen certs dubtes sobre quina capacitat d’influència té aquest formulari o com es traduirà això en mesures concretes.

3) Passaport i activitats:
Ens trobem que hi ha molta quantitat d’actes però, en general, aquests tenen poc nivell deliberatiu. Un bon grapat de les activitats són simplement de teràpia i informació unilateral, amb alguns aspectes de consulta. Però no avancen cap a processos de deliberació, decisió col·lectiva i poder popular. A més, es premia més la quantitat que no pas la qualitat. Això ens fa pensar que sigui més una qüestió publicitària de legitimar amb el nombre d’actes que no de realitzar processos deliberatius per a la posterior presa de decisions.

Amb això exposat, correm un gran risc que és la vampirització del concepte de participació. És a dir, que aquest es pugui identificar només amb nivells d’informació o consulta i no amb nivells més òptims com la deliberació, col·laboració, delegació de poder o l’autogestió. I això pugui portar a la des incentivació de la gent a participar-hi.
La manca de dotació pressupostària per realitzar el seguiment i el compliment del PAM demostren que hi ha una intencionalitat més estètica i propagandística, que no pas arrencar processos efectius i reals de participació.

També, podem estudiar el cas de Decidim Barcelona com un exemple proper d’altres formes de realitzar processos participatius. Segur que no és perfecte però demostren una voluntat de canvi. De voler escoltar els problemes i les necessitats dels veïns, que a més podran decidir com es duen a terme.

L’Ajuntament de Santa Coloma ja ha posat en marxa l’entramat tècnic per elaborar el PAM 2016-19. Durant tot el procés participatiu quedarà definida la voluntat i la intenció política que té el nostre Ajuntament a l’hora d’endegar processos participatius. És a dir, si aquests es fan per legitimar un model o bé per a transformar la ciutat.

(*) Jose Luís Alfranca i Jesús Sánchez són militants de Podem / Podemos.