Archivos

Sayrach, l’Orfeó Tanit i la Llibreria Carrer Major reben els Premis Santa Coloma

16/12/2016

Tots els premiats i els membres del jurat, anit al Sagarra. / Jordi Corachán

El poble que honora els seus fills s’honra a si mateix, deia l’alcalde Llorenç Serra (1866-1918). Ho recordava l’alcaldessa actual, Núria Parlon, ahir a la nit, a l’escenari del Teatre Sagarra, davant centenars de colomencs expectants, contents i emocionats. És que, poques vegades, els Premis de Santa Coloma han despertat tanta unanimitat. Jaume P. Sayrach, guardonat per la seva tasca continuada en favor de la ciutat, sempre rebel, va dir: «M’heu premiat a mi, però el premi hauria d’haver estat per al poble, el poble, el poble».

Jaume P. Sayrach va oferir el premi al poble de Santa Coloma.

El desig de repartir el premi amb els altres va ser una altra de les particularitats de la nit. El mateix van fer els amics de l’Orfeó Tanit (la Carmeta), que el van oferir al seu exèrcit de cantaires i a la gent de Santa Coloma, i la Llibreria Carrer Major (Dora Julián), als seus treballadors i a la comunitat lectora, i l’Agrupació del comerç (Laia Muñoz), als seus fundadors i expresidents, al comerç i als clients. I el mateix va fer en Jaume, el germà de l’alcalde Lluís Hernández: «Des d’on està l’omplirà d’orgull i l’oferirà a la Santa Coloma que tant estimava». I Montserrat, la filla de Celestí Boada, l’alcalde afusellat al Camp de Bota pels vencedors. I els herois de Proactiva Open Arms, que rescaten homes i dones com nosaltres perquè el mar no els engoleixi i segueixin sent refugiats per vergonya d’Europa i el món sencer. Quanta misèria humana Déu meu!, i quan amor ahir al vespre al Sagarra.

Sayrach va encendre la metxa i els altres li van donar suport, com a fet durant els últims 50 anys, a la ‘Revista Grama’ -quins temps tan feliços- o l’Església de Sant Joan Baptista del Fondo, el Club de Debats del CEP o a l’Ajuntament, al Pla Popular o a l’Heura, i ara en els Amics i amigues del Fondo, el barri que li va canviar el nom i va passar a ser Jaime o Jaume, a seques, sense Patrici ni Xiprers. Del mestre Jaume podríem estar parlant una setmana i no acabaríem.

Com de l’Orfeó Tanit, una colla d’aficionats amb qualitat professional (ja s’atreveixen amb el rèquiem de Mozart), que passegen pel país el nom de Santa Coloma. Santa Coloma, sempre Santa Coloma, passió que ens uneix a tots. Si la vida seria un error sense la música com va recordar la Carmeta parafrasejant Nietzsche, Santa Coloma seria un espai erm sense la seva gent, en paraules de Núria Parlon, alcaldessa radiant a nit. Jordi Corachán