Archivos

Un centenar de personalitats i entitats signen el Pacte Colomenc pel Referèndum

05/04/2017

Més de 30 entitats i una setantena de personalitats han donat suport al Pacte Colomenc pel Referèndum, una plataforma ciutadana d’adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum. Després de l’Hospitalet era el torn de Sabadell i de la mateixa Santa Coloma. Aquí, l’acte es va celebrar anit a la Biblioteca de Singuerlín, amb una sala quasi plena, on la periodista Odei Etxearte va presentar als ponents convocats, a més de l’encarregada de la seva obertura, Maite Arqué. L’exalcaldessa socialista va recalcar: “Catalunya necessita aquest referèndum”.

Després van intervenir, per aquest ordre, el regidor a l’ajuntament de Vic per la candidatura Capgirem Vic (CUP – Procés Constituent), Joan Coma, el diputat de Catalunya Sí que es Pot i membre de la mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, la diputada de Junts Pel Sí i membre de la mesa, Anna Simó, i la Consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs.

Amb un rerefons molt present com la inhabilitació a l’exconseller Francesc Hom i l’avís del Constitucional després que hagi suspès les partides del referèndum, Joan Coma va destacar aquest Pacte local com una “taula plural” d’ideologies i idees no només sobiranistes que demana la celebració d’un referèndum “per resoldre el conflicte democràtic amb l’Estat”.

Coma es va recolzar en les dades del primer baròmetre de l’any del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Coma ca recalcar que quasi el 74% dels catalans volen aquesta votació popular, sigui pactada (el 35,5%) o unilateral (el 47,7%).

El mateix Coma va tenir recentment una causa arxivada a l’Audiència Nacional per sedició per l’expressió “trencar els ous” per fer la truita que va provocar alguns somriures i xivarri a la sala per incidir en el seu discurs com “dret a decidir dret a desobeir” a més de demanar una ‘mobilització respectuosa’ per sortir d’un “bloqueig de l’Estat que és el que el fa legítim el referèndum”.

Joan Josep Nuet va resumir la seva intervenció en una frase: “Això no va d’independència, va de democràcia, va de què ningú hagi de renunciar al que és”. Recordaria els temps de les lluites veïnals i de barris com “el de Singuerlín” o de ciutats com la seva, Montcada i Reixach, i Santa Coloma. Eren temps del PSUC que, com es vol ara, es lluitava per a “reforçar la democràcia de forma lliure i el dret a l’autodeterminació”. Per a Nuet, a qui a la Fiscalia li va dir que “s’equivoca” en deixar-lo fora de la querella contra la Mesa del Congrés dels Diputats, ara es té l’oportunitat sobre el model actual de democràcia “de fa 40 anys que està esgotat i es té de canviar de model i no seguir amb el de les comunitats autònomes del Reino de España”.

En el seu torn, Anna Simó es va dedicar a parla de “la judicialització del procés cap al referèndum i de la política catalana”. La portaveu republicana va acusar l’Estat espanyol d’aquesta arbitrarietat com els casos d’en Coma, Homs o Nuet. En aquest últim va voler deixar en evidència a la fiscalia: “Demostra la persecució d’idees perquè no es va querellar contra Nuet perquè no es independentista i la resta sí”.

Va denunciar que “s’ha atacat l’arrel el parlamentarisme d’aquest país” per part de la justícia espanyola que “ho ha fet evident”. Va exclamar que davant aquesta judicialització de la política “només ens queda avançar amb coratge, intel·ligència, respecte i escrupolosament democràtic”, i va defensar el paper clau dels ajuntaments en l’enfortiment de la democràcia en referir-se a la Maite Arqué i a Joan Ignasi Elena.

Meritxell Borràs va parlar del “Referèndum des del Govern”. Va redundar en els missatges que provenen del Govern Puigdemont en què “els catalans volem decidir el nostre futur a les urnes” on ha quedat clara la voluntat popular i el compromís institucional”, per exercir la democràcia “amb llibertat”. Va citar els suports de “constitucionalistes no nacionalistes” com el Catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, i de Francisco Rubio Llorente, encara que traspassat el 2016 va ser vicepresident del Tribunal Constitucional i president del Consejo de Estado.

El poeta Xavier Valls Pozo va tancar l’acte amb la lectura del manifest./ Chema Carva