Archivos

Una aproximació al 27-S (i 2)

16/11/2015

chema corral Maig_2014_optChema Corral

Al meu article “Una aproximació al 27- S”, publicat el mes passat a Gramenet 2.0, plantejava que la utilització de marcs conceptuals que desvirtuen la realitat i que, propagats constantment des dels mitjans de comunicació, generen estats d’opinió. Posava l’exemple de l’acusació a Artur Mas de fracturar el país i anunciava que cal una reflexió sobre el paper dels mitjans de comunicació per poder entendre moltes coses que estan succeint. Bé, avui m’agradaria abordar aquest tema.

Albert Rivera a Antena 3.

Albert Rivera a Antena 3.

Quantes vegades hem escoltat a un amic, a algun polític o tertulià, dir: “La força que té el procés sobiranista ha estat possible pel paper dels mitjans de comunicació, en especial de TV3”. Aquest marc conceptual ha estat repetit constantment i molta gent ho dóna per bo, però jo crec que és fals. Anem a pams.
Si agafem l’any 2014, i consultem l’Anuari Estadístic de Catalunya (IDESCAT), veurem que el grup de TV3 va tenir un share d’audiència anual del 15,5% i les cadenes generalistes d’àmbit estatal, a Catalunya, van assolir el 47,1% (1). Tots coincidirem que els enfocaments del procés, d’aquestes cadenes radicades a Madrid, estan fets des de l’òptica de la unitat d’Espanya. Amb una relació de 3 a 1 a favor dels canals televisius que defensen l’unionisme, resulta temerari afirmar que TV3 és la responsable de l’existència i la força del procés sobiranista.

Però, si aprofundim en l’anàlisi i consultem l’Observatori de pluralisme informatiu als mitjans de comunicació estatals (2) veurem, a l’estudi fet del 7 a l’11 de setembre d’aquest any, que la participació de polítics i tertulians als debats sobre el procés català a les TV estatals, reflecteix una relació de 63 no independentistes enfront de 3 independentistes. Si en aquest mateix període de temps agafem els programes “Els matins de TV3” i “8 al dia amb Josep Cuní”, la relació és de 27 independentistes enfront de 35 no independentistes.

Si parlem de les ràdios (3), passa el mateix que amb les TV, es dóna un desequilibri total a les emissores de caràcter estatal i un equilibri a les catalanes. Dit això, podríem fer tres reflexions.

1.- La visió sobre Catalunya, que arriba a la gent que viu a la resta de l’Estat, es centra, de manera monolítica, en la defensa de la unitat d’Espanya i de la monarquia, tot i que la forma de tractar la qüestió no té per què ser idèntica, uns poden posar l’accent en la posició del PP i altres en la tercera via.

2.- Catalunya, que és una societat plural, diversa i madura, on la convivència es basa en la tolerància i la democràcia, rep totes les visions amb tots els matisos existents. Els mitjans de comunicació radicats a Madrid, que també estan presents a Catalunya, des de fa temps han impulsat l’estratègia de la por amb missatges apocalíptics per al nostre futur, a més a més d’insistir, a aquestes altures de la història, que una Catalunya independent aixecarà murs i fronteres.

3.- Aquests missatges penetren amb més facilitat als barris metropolitans de parla majoritàriament castellana i que majoritàriament consumeixen Antena 3, Tele 5 i la 1, per això no és d’estranyar que trobem els millors resultats del NO i de Ciudadanos en aquests barris. I perquè de Ciudadanos?

Ciudadanos és l’aposta, a Catalunya, dels grans poders econòmics espanyols per combatre el catalanisme i l’independentisme. Per això, Albert Rivera fa anys que surt constantment a les televisions estatals com l’home d’Espanya a Catalunya, on no li retreuen els seus suports a partits corruptes, com el PP en Madrid i el PSOE en Andalusia, ni els obscurs casos de Jordi Cañas i Javier Nart, i on Ciudadanos apareix com un partit net i nou. Si a això afegim la pesada motxilla de corrupció i retallades que porta el PP, s’expliquen els resultats de Ciudadanos el 27 S.

Després de veure tot això, coincideixo plenament amb l’opinió del professor de la UAB Enric Marín (4): “Si observem la relació de forces entre sobiranisme i unionisme en l’àmbit dels mitjans de comunicació tradicionals (premsa, radio, televisió), conclourem que el balanç és ostensiblement negatiu per al sobiranisme”

1.- http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=774
2 i 3.- http://www.observatori27s.cat/index.php/ca/
4.- Enric Marín, “27 S: Televisió en campanya i pensions”. El Periódico. 14 d’octubre de 2015